Ramon Gomis (1946)
Metge. Especialista en E ndocrinologia i Nutrició
Director de Ciències de la Salut UOC
Professor emèrit Universitat de Barcelona
Investigador Emèrit Institut de Recerca IDIBAPD
L’humà té un període de gestació més curt del què li pertocaria en comparació amb altres espècies. El nen neix molt desvalgut quan ho comparem amb un altre mamífer acabat de néixer. Per exemple, el cavall en només néixer, de seguida, s’aguanta amb les quatre potes. Per contra, el nen necessita un període més llarg per caminar. De fet, el nen necessitaria un període de gestació més llarg però antropològicament es va escurçar i, per això, té una primera fase molt potent de cura externa i de lactància. Durant la lactància, la llet és un aliment molt complet perquè té proteïnes, aminoàcids, sucres, galactosa, lactosa i greixos. És molt complet i aquí no hi ha discussió. Així mateix, també té molts micronutrients com el calci, el fòsfor, el magnesi i vitamines com l’A, la D, l’E i els oligoelements. En aquest sentit, és un aliment molt i molt important.
L’humà s’ha alimentat de la llet de la mateixa espècie amb la lactància materna durant molt anys. Evidentment, la llet materna no té una especialització que no pugui tenir una altra llet, és a dir, és normal que hi hagi gent que hagi tingut uns lactància artificial amb llet de cabra, d’ovella o de vaca. Per tant, la lactància artificial ha estat un boom, ja que també es pot fer lactància amb llet d’una altra espècie. La llet de totes les espècies animals és un aliment i pel fet que prenguis la proteïna de la llet d’un altre mamífer no vol dir que no sintetitzis, és a dir, fabriquis, aminoàcids propis. Això seria una bestiesa. Quan mengem un tall de llom, també estem sintetitzant proteïnes pròpies a partir del tall de llom.
Què passa amb l’espècie humana? Conforme ens fem grans, anem a buscar una alimentació més omnívora, és a dir, a menjar de tot, tant vegetals com carns. Per tant, la llet que era l’únic i l’aliment primordial, en créixer ja no ho és arran de fer una alimentació més omnívora. I també per una raó antropològica: durant el període de lactància materna, mentre la dona lacta no és fèrtil i la protegeix d’embarassos continuats. El nen o nena deixa de lactar perquè la mare li introdueix altres aliments o malgrat això, seguirà o no amb la lactància. El més habitual és que trenqui l’alletament com a molt als dos anys. A vegades, conforme es manté la lactància, alguns nens no toleren la llet de la mare. Això afavoreix el deslletament i permet iniciar nous períodes fèrtils. Va a favor de l’espècie.
A més, durant la lactància, des del punt de vista antropològic, també hi havia d’haver, en certa manera, una mena d’intolerància petita a la llet perquè el nen abandonés la lactància, perquè sinó hauria lactat tota la vida. I és cert que la tolerància a la llet disminueix amb l’edat, a excepció de les persones intolerants a la lactosa i al gluten, què són una altra cosa. Aquesta pèrdua de tolerància a la llet amb l’edat pot ser deguda al propi aliment o pel fet que, com a espècie omnívora, hem tendit a buscar aliments diversos. Els estudis han demostrat que les dietes variades, com la mediterrània, són més avantatjoses que les dietes no variades. Llavors, què passa amb la llet? L’humà ha fet moltes coses perquè la llet continuï sent un aliment ja qui li interessava molt la proteïna i el greix i, en aquest sentit, va utilitzar-la per elaborar els formatges.
En general, la cuina, els formatges, el pa, la cocció… són una manera de millorar la digestió de determinats aliments. La patata crua és tòxica, el blat cru no es pot menjar, la carn crua és menys digerible. En general, quan ens fem grans tolerem menys els aliments crus i necessitem aliments més elaborats. De fet, la cuina és una predigestió i és una evolució humana que ens permet menjar molt més aliments. La digestió dels bovins és molt llarga amb un tub digestiu molt llarg perquè necessita fer una digestió molt llarga; la digestió en l’humà no és tant curta com els carnívors, però és relativament curta i per això necessita aquest període previ de predigestió.
La llet bovina és molt més completa. Pensar que l’humà és herbívor i que només menjarà vegetals, se n’han de menjar molts de vegetals per tenir els aminoàcids suficients! Penseu que si només ens haguéssim alimentat menjant vegetals la nostra capacitat intel·lectual realment seria molt baixa. Ara estem en una fase de malnutrició i malnutrició també vull dir d’alimentació en excés a vegades.